“Manda huevos” que deia un antic ministre de les Espanyes que confonia països centreamericans en desfilades militars… Al final, com era d’esperar, ja han cridat a tancar files però la veritat ja està dita. Com deien a “Expediente X” la veritat està allà fóra i res més exacte en aquest cas, aquesta veritat es troba al carrer, entre la gent, entre la ciutadania donat que molts estem, sense cap mena de dubte, FATIGATS d’aquest artefacte de “tristpartit”.
Com correspon en aquest rocambolesc Govern que ens toca viure als catalans, per poc temps afortunadament, i parodiant diàlegs al millor estil dels Germans Marx, ara el “tete” Ernest Maragall es dedica a rectificar allò ratificat; primer diu, després ho ratifica i per rematar, ho rectifica. Segueixo esperant a hores d’ara una ratificació de la rectificació de la primera ratificació a l’estil de “la parte contratante de la primera parte” d’en Grouxo.
Aquest cop no ha estat una “Maragallada”, res a veure, ha estat una mostra de sinceritat i d’expressar un malestar que ja és evident dins les pròpies files del partit socialista. Són un artefacte, trist, gris, sense idees, sense projecte de país… i les darreres rectificacions no fan res més que tancar en fals la ferida i donar mostres que el vaixell s’enfonsa i aquí tothom vol començar a marcar perfil propi i agafar lloc de cara a les eleccions que s’acosten.
Avançades al juny? Seria probable i entra dins moltes travesses una dissolució del Parlament passada Setmana Santa (al final li podem dir així, oi?) i unes eleccions avançades al mes de juny on els socialistes catalans davant la por a ser arraconats i trepitjats per la pesant maquinària obrera espanyola han sortit de l’armari a explicar-nos que tenen clar que Catalunya està fatigada d’aquests invents de tripartits i que el seu projecte de país ha quedat en un esbós mal dibuixat que podria signar qualsevol dels nostres fills de parvulari.
Fórmula esgotada, tripartit sense cap mena de sentit, ratificacions de diumenge i vermut per rectificacions de dilluns gris i plujós. Cal que governi el partit més votat i deixem-nos d’invents, d’artefactes surrealistes, de pocions verinoses fetes en sinistres laboratoris amb pactes que si els seus propis votants haguessin imaginat, més d’un s’hauria repensat el seu sentit de vot.
El projecte de país dels teus existeix Ernest, no en tinguis cap dubte, però no és el que tu et penses, no és el que els catalans volem, el projecte de país dels teus, Ernest es diu Espanya i passat Carnaval les màscares ja han caigut i ningú se n’amaga.
Josep Plana i Monné
P.S. Grup creat al Facebook relatiu a tot això, http://www.facebook.com/group.php?gid=474752625407&ref=ts
